De ben petit m’ha agradat la muntanya. Vaig començar en l’agrupament escolta de la parròquia de la Barceloneta. I a partir d’aquí he anat fent muntanya amb molts alts i baixos, motivats pels estudis, la família, el sindicalisme, la política i altres coses.
No sóc gens hàbil, però si perseverant i això m’ha permès conèixer forces muntanyes dels Pirineus, també una mica dels Pics d’Europa. Un tast dels Alps – amb el Montblanc inclòs. El Toubkal a l’Atles marroquí, el Kilimanjaro a Tanzània, l´Elbrús a la part russa del Caucas. I les Valls de Ladakl entre l’Himàlaia indi i la serralada del Karakorum, on l’Stok Kangri amb 6.153 metres ha estat el cim més alt assolit. Totes les muntanyes sense gaire complexitat tècnica, donades les meves limitacions.
A la muntanya no m’agrada anar sol i aquí torna a ser important el fet de compartir gustos i aficions amb la Tona. També amb alguns amics i amigues amb els que durant aquests anys hem compartit aquest plaer. Són molts i segur que em deixaria de citar a algú, per això millor recordar-los amb el nom que ens vàrem posar «Els Muntenyecos». Sense oblidar-me dels que de jovenet van fer de caps d’agrupament, entre ells l’Emili, la Maria i l’estimat Carles Pastor, al que tothom coneix més per la seva activitat com a periodista i que malauradament ja ens ha deixat. I com no, l’amic des de la infància, en Jordi Carlas.
L’esqui nòrdic o de fons em permet perdrem per indrets on només se sent el silenci i he gaudit d’algunes de les millors vistes que recordo. Com la caiguda del sol contra la cara nord del Cadí, vist des de la pista que comunica Lles amb Aranser. O el Pedraforca des de Prat Llong a Tuixén la Vansa. O la cara Nord del Pirineu des del Plateau de Beille a l’Ariège.
I les travesses de muntanya. A Catalunya amb la Carros de Foc, els Estels del Sud, La Ruta dels Refugis, Cavalls del Vent, Pass-Aran, la Porta del Cel. També als Pics d’Europa o a la Serra de Tramuntana. Sense oblidar el Camí dels Bons Homes des de Montsegur al santuari de Queralt.
En tot cas, el llistat de coses que estan per fer i que m’agradaria gaudir és més llarga que el dels pics i muntanyes fetes. Esperem que el coronavirus ens deixi tornar a sortir a la natura.
.