El coronavirus actua com un mirall que ens retorna la nostra pròpia imatge com a societat i, a el mateix temps, com una lupa que engrandeix la visió dels nostres problemes i punts febles, els globals i els de cada país o comunitat. Molts dels efectes que imputem a la Covid-19 tenen el seu origen en un sistema social que fa temps ens envia senyals de clara insostenibilitat ambiental, social i democràtica. Assistim a una gran paradoxa, el capitalisme és avui l’únic sistema socioeconòmic existent, no té alternativa, però a el mateix temps dóna signes evidents d’esgotament.
Una lectura interessada de la crisi del Coronavirus, i ens proposa imaginar un nou pacte social civilitzador, que requereix en primer lloc reconstruir el sentit moral de l’economia, assumir la nostra gran ecodependencia, apostar per la cooperació i trobar nous equilibris entre societat i mercat.