Un repàs dels anys del Procés i de les possibles opcions que es presenten, amb la mirada posada a Europa.
«Estic disposat a partir-me la cara perquè vostès puguin exercir el seu dret a votar sobre la independència de Catalunya, però no si ho fan trepitjant els drets de la resta de ciutadans!»
Explica, des de la sensatesa i el respecte cap a totes les posicions, com s’ha arribat fins aquí. Ve a ocupar un espai silenciat, el de l’equidistància -que no equival a una neutralitat impossible-, en què molts han deixat de sentir que hi hagi una representació política.
És possible superar l’empantanegament de la situació actual? A la incapacitat de gestionar les grans il·lusions i expectatives creades per l’independentisme s’ha sumat l’immobilisme de Govern de l’PP i la reacció de l’espanyolisme més ranci i intolerant, en un còctel de difícil digestió que només se’n sortirà pactant el desacord. Amb un requisit imprescindible: que a curt termini la independència deixi de ser l’únic eix de la política català.