Vaig començar tard, a l’edat adulta, però ara no sabria viure sense córrer. Fa anys entrenava per poder córrer curses, ara faig curses per tenir una excusa per entrenar diàriament.
De les mitges maratons la preferida és la mitja de Granollers. La corro tots els anys des de fa molt de temps. També la Behovia al País Basc. I a partir d’aquí tot el que em permet el calendari, Barcelona, Montornès, Sitges, Vilanova, Terrassa.
De maratons vaig començar amb 55 anys fent la primera a Amsterdam. Després Barcelona (3 cops) Madrid, Sevilla, València i Vitòria a España. Florència, Estocolm, Hèlsinki a Europa, Nova York. Estambul que és l’única que es corre entre dos continents, entre Àsia i Europa. El coronavirus ha avortat una quarta marató de Barcelona i la d’Atenes on ja estàvem inscrits i queda en cartera.
Entre les curses de muntanya la mítica de Matagalls/Montserrat i la travessa del Cap de Creus. I com entreteniment les Vies Verdes, entre elles la que va d’Alcanyiz a Tortosa.
A més de les ganes de fer esport, m’ha ajudat molt que tant les curses, com la muntanya, com els viatges són plaers compartits amb la meva companya, la Tona. Ajuda molt tenir gustos compartits per mantenir certes aficions a partir de certa edat.
