En una de les seves cròniques parlamentàries, l’amic i periodista Manel Lucas, destaca la lúcida decisió del president Illa de fer de la política de seguretat una de les prioritats de la legislatura.
En Manel, per avalar la seva lectura de la sessió parlamentària cita literalment al president: “La política de seguretat és d’esquerres, perquè està al servei d’aquells que no es poden proveir d’una altre tipus de seguretat que la que proporcionen els servidors públics”
Potser per altres persones hagi passat desapercebut la forta carrega ideològica -al meu entendre no gaire positiva- d’aquesta afirmació. A un servidor li ha petat al cervell perquè m’ha fet reviure una expressió semblant, escoltada fa molts anys i que ja aleshores em va resultar molt perillosa, per confosa i contaminada de la ideologia del “mercat”.
M’explico. En una roda de premsa unitària en defensa de l’ensenyament públic, un dirigent sindical amb el que compartia mesa va destacar la importància de l’ensenyament públic amb un argument semblant. Cito de memòria, però estic segur que amb escrupolós respecte a la seva literalitat. El company de pancarta va afirmar que calia defensar l’ensenyament públic per garantir l’educació d’aquells que no es podien pagar l’ensenyament privat.
En el seu moment i per raons obvies vaig fer-me el sord, però aquella afirmació em va quedar gravada per sempre. Tant que, molts anys després, la manifestació del president Illa m’ha tornat a castigar les neurones.
No és això companys, no és això.
L’educació pública és important no perquè l’educació concertada o privada sigui cara i no estigui a l’abast econòmic de tothom.
La sanitat pública és determinant per una societat que es vulgui considerar civilitzada no perquè les pòlisses d’assegurament privat siguin cares i no estiguin a l’abast de tothom.
En el cas de la seguretat s’afegeixen altres consideracions. La seguretat entesa com un producte que es pot contractar en el mercat s’orienta a garantir uns bens en general vinculats a la propietat. La seguretat pública ha de tenir com objectiu protegir el dret a la propietat, però també altres drets fonamentals que en algunes ocasions entren en conflicte. Potser la millor manera d’entendre el que pretenc explicar es escoltar o veure alguna de las perverses publicitats de les empreses privades de seguretat. No deixen lloc a dubtes d’on està la gran diferencia.
Sense sortir del món de la seguretat, podem referir-nos als serveis e institucions penitenciaries. Podem fer-ho visitant les nostres presons i comprovar quina tipologia de reclusos les omplen. I si, després d’això, ens queda algun dubte podem visitar alguns dels centres penitenciaris que als EUA son gestionats per empreses privades que fins i tot cotitzen en borsa. No és el mateix que els serveis penitenciaris s’orienten a facilitar la reinserció de les persones internes que a garantir que aquestes no molestin a la resta de la societat. Es tracta d’un món que el president Illa coneix prou bé, del seu pas per la conselleria de Justícia i els molts encerts de l’equip del conseller Josep María Vallès.
L’educació, sanitat o seguretat pública han de ser una prioritat de les esquerres perquè només els serveis públics son capaços de garantir en condicions d’igualtat l’accés a drets fonamentals com la vida i la salut, l’educació al llarg de la vida, la seguretat o la reinserció a la nostra societat. Ho son, perquè aporten uns valors que tenen les seves arrels en les relacions democràtiques de civilització i no en la lògica de les “lleis del mercat”.
La centralitat social i política del mercat, com a gran organitzador i regulador de la nostra societat, ho ha contaminat tot ideològicament.
Així és freqüent escoltar i no sols de ciutadana anònims sinó també de creadors d’opinió expressions d’aquest estil: “Els representants polítics han d’estar al nostre servei perquè per això els paguem” No, amics, no és això. Els nostres representants han d’esforçar-se en donar resposta als problemes de la societat no perquè els paguem -lògica del mercat- sinó perquè la seva legitimitat per actuar i decidir neix del nostre vot -lògica democràtica.
La perillositat d’aquestes confoses i habituals reflexions és que han calat en molts sectors de les esquerres i s’han fet hegemòniques en la societat durant dècades. Les forces socials i polítiques d’esquerra ha de tenir molt clar quina és la funció del mercat i quina la de la societat, les seves institucions democràtiques, entre elles els serveis públics.
En aquesta distinció esdevé clau diferenciar entre el que son bens de consum i el que son drets de ciutadania. No es el mateix considerar l’habitatge un be de consum o un producte financer d’elevada rendibilitat que donar-li la consideració d’un bé adreçat a garantir un dret fonamental
L’educació, la sanitat i la seguretat pública son prioritats de la societat i han de ser responsabilitat dels serveis públics perquè son la única garantia d’igualtat, que es tan com dir de democràcia plena.
