La Fundació Nous Horitzons ha tingut la esplèndida idea de convocar un acte de reconeixement a la persona i la trajectòria social i política de Joan Saura.
El dijous 18 d’abril ens vam reunir al saló d’actes de CCOO de Catalunya un gran nombre de dones i homes, amics d’en Joan. La majoria companys de militància sindical, veïnal i política. A CCOO, al PSUC i a ICV. Altres, companys i companyes de viatge al govern d»entesa, com en Josep María Vallés. I, òbviament la seva companya de vida i de política, la Imma Mayol.
El que havia de ser un acte de reconeixement a una persona, un company, un amic es va convertir en un acte de reivindicació i vindicació de la política. Es tal el patrimoni personal i polític d’en Joan que, fins i tot en un dia dedicat a ell, va prestar un gran servei a la política.
Impossible recollir totes les intervencions i aportacions fetes en un acte molt ben organitzat i molt ben conduit per l’amiga Milagros Pérez Oliva. No era fàcil aconseguir-ho perquè aquests actes son d’alt risc. La tasca de l’equip de Nous Horitzons es una de les claus del seu èxit.
Especialment difícil resumir el que es va passar durant les dues hores -que es van fer curtes- quan es tracta d’un dirigent de la seva trajectòria, que representa una generació de homes i dones que van arribar a la política a partir de la seva implicació en les lluites sindicals i veïnals de la dictadura i la transició. En el cas del Joan a CCOO de la seva empresa Fecsa i a l’associació de veïns de la Florida de l’Hospitalet.
Òbviament, es va reivindicar la seva lucidesa i la dels companys del PSUC que van aprofitar la crisi del comunisme català per convertir-la en una gran oportunitat de posar en marxa un projecte ecosocialista, pioner a tota Europa.
No va faltar el reconeixement del paper que va jugar en Joan Saura en la constitució del govern catalanista i de progres. I en les polítiques que va impulsar, en el seu moment atacades fins i tot amb agressivitat i avui assumides per tothom. Polítiques de seguretat, de mobilitat sostenible, de memòria democràtica i moltes altres. Algú fins i tot va recordar als consellers Cesc Baltasar i Salvador Milà i les seves polítiques de gestió de l’aigua o la Llei d’Habitatge. Totes elles, avortades per la tornada al govern de CIU.
Les persones que no van assistir a l’acte podrien pensar que va ser una trobada de nostàlgics recordant vells temps. I res més lluny del que va passar. Les intervencions dels companys i companyes no van caure en aquesta temptació. Totes elles, fins i tot les que ja no estan en actiu, es van expressar en termes de present i de futur. Per si podia haver algun dubte de la mirada cap endavant una de les darreres persones a intervenir va ser la Julia Boada, la jove parlamentaria del grup plurinacional de Sumar al Congrés. Va deixar ben clar que aquest patrimoni col·lectiu continua viu i actiu.
De fet, l’acte es va convertir en una reivindicació de la política a partir de la persona -que no la figura- de Joan Saura. La política com a compromís social. La política com a concreció de valors sòlids i aplicacions flexibles. La política construïda a partir del diàleg i la capacitat de negociació amb els diferents i òbviament amb els adversaris, que no enemics. La política de la utopia quotidiana de les “petites coses” que milloren el món i la vida de les persones. El lideratge honest, en tots els seus sentits. Un lideratge amb rostre humà i afable però sempre col·lectiu. La política que sap que les idees no son res sense l’organització. La política dels que saben que es millor equivocar-se amb la gent en lloc de voler encertar sempre sol.
Una política feta a partir d’un estil que la Mercé Claramunt va patentar en la seva intervenció com a “lideratge Saura”. Algú podria pensar que aquesta reivindicació constitueix un acte de melangia del passat i res més lluny. Es tracta de la reivindicació de la única política, de present i de futur, que mereix que utilitzem aquest mot.
Gràcies Joan. Per tots aquests anys. També per oferir-nos la possibilitat de convertir un acte de reconeixement a la teva persona en un acte de reivindicació de la política.
